Els instrument que utilitzem a la batucada són els següents:

El Surdo: 

El surdo és un tambor cilíndric de grans dimensions i so profundament greu. Està fet de fusta o metall i posseeix pells en ambdós costats. es toca amb unes baquetes grans anomenades masses.

El surdo és un instrument indispensable en el ritme de la samba; no solament en el samba batucada (tradicional de Rio de Janeiro i Sao Paulo), també en el samba reggae (de Bahia) i en moltes altres versions que existeixen d'aquest ritme. Així mateix s'utilitza també en alguns ritmes del nord-est del Brasil. La seva funció principal és la marcació del tempo. El surdo és el cor i el batec de tota bateria de samba (conjunt d'instruments d'un grup de samba).

Origen:

Per la falta de productes per poder fer tambors greus (els tambors de marakatu són molt amples i costa trobar un arbre de tal diàmetre), l'enginy de les persones amb pocs recursos va fer que trobessin una solució ràpida i creativa amb materials que tenien a mà com per exemple bidons de petroli.

Quan els van començar a utilitzar per fer-los servir com al que ara coneixem com a surdos, el barril de petroli buit era molt barat i només amb uns quants tensors, dos anelles grans i una pell de cabra, era més que suficient. A partir de la massificació d'aquest instrument reciclat ja ha aparegut una gran indústria que fabrica una quantitat molt elevada de surdos.

Construcció

El surdo posseeix un cos cilíndric fet de fusta o metall. Les pells poden ser fetes de cuir natural de cabra o bou, o fins i tot sintètiques (niló). Són fixades al cos per anells d'acer galvanitzat o d'alumini. La tensió és realitza per tirants d'acer que es tensionen a través de cargols i rosques. El diàmetre varia entre 40 cm i 75 cm. Els surdos de samba posseeixen una profunditat típica de 60 cm i els usats en samba-reggae són menys profunds (50 cm).

La caixa: 

És un descendent directe del tambor conegut com tarole, un tambor militar europeu. Va néixer al segle XIX i actualment és el instrument utilitzat en la majoria de les escoles de samba de Rio de Janeiro i Sao Paulo.

Es compon d'una caixa de metall, dos cèrcols proveïts de varetes laterals i un ajust de les membranes per mitjà de claus. El diàmetre de les membranes varia entre 12 "i 14". La caixa sol portar, en general, diversos bordons de niló o de metall, que li confereixen un so brillant.

El instrument es transporta amb una corretja i es toca amb dos baquetes de fusta. Els ritmes brasilers tocats amb la caixa exploten molt les accentuacions i el buzz-roll a les semicorxeres. 

El Tamborim: 

És un tambor de bastidor petit i rodó brasiler d'origen portuguès i africà.

El bastidor és de 6"d'ample i pot ser de metall, plàstic o fusta. La pell generalment està feta de niló i normalment està molt ajustada per assegurar un timbre agut.

El tamborim s'utilitza en molts gèneres de la música brasilera. És més freqüentment associat amb samba i pagode , però també s'utilitza en chorinho , bossa nova i alguns ritmes del folklore nord-oriental del Brasil com el cucumbi .

Com es toca el tamborim?

En la majoria dels estils musicals i sobretot a la samba-batucada el tamborim es toca amb una baqueta semblant a una escombreta formada per diversos fils de niló units.

El tamborim es manté amb la mà més feble amb el polze Els altres dits es recullen sota la part inferior. Sovint per tocar-lo s'utilitza una tècnica anomenada virado , en la qual el tamborim s'inclina cap amunt en el centre del patró, el que produeix una nota lleugerament retardada, donant-li a la samba el seu so característic. El instrument pot ser colpejat ocasionalment al costat.

L'Agogó: 

L'agogó que en l'idioma Yoruba significa campana, és un instrument d'una única o múltiple campana que ara s'utilitza a tot el món, però que té els orígens en la música tradicional yoruba i també en la samba. L'agogó pot ser l' instrument més antic de la samba i es va basar en campanes individuals o dobles de Yoruba de l'Àfrica Occidental. L'agogó té el to més agut dels instruments d'una bateria de samba.

Construcció

Cada campana té una mida diferent. Això permet que es produeixi una nota diferent en funció de la campana que hagi estat colpejada. Originalment eren de ferro forjat, ara es fabriquen en una varietat de metalls i mides per a diferents qualitats de so. L'arranjament més comú és dues campanes que s'adjunten mitjançant una peça de metall en forma d'U. La campana més petita es manté a la part de dalt. Qualsevol campana pot ser copejada amb un bastó o una baqueta de fusta però també es pot fer un so estrenyent la peça de metall en forma de U i fent tocar les dues campanes l'una contra l'altre.

El rocar: 

És un instrument amb una importància increïble a la batucada. Està fet de metall, té diferents xapes que sonen quant es toca amb un moviment de vaivé cap endavant i cap enrere, la seva expressivitat s'aconsegueix accentuant algun dels moviments. El seu so és molt agut i destaca molt entre tots els altres instruments, dóna equilibri sonor i uneix els sons greus amb els aguts.  

El Apito: 

El Apito o xiulet és un instrument usat tradicionalment en les escoles de samba i també en les festes folklòriques del nord-est del Brasil, com ara el maracatú, boi do Maranhao, etc.

Originalment fet de fusta, genera tres tons i té un petit orifici en cada un dels costats que permet alterar la nota. Porta al seu interior un boleta que en posar-se en moviment per la pressió de l'aire emès per la boca produeix una accentuada vibració. En l'actualitat també es construeixen de metall, el que suposa un avantatge, ja que proporcionen una major sonoritat i volum que els de fusta.

Algunes vegades s'utilitza un apito normal de guàrdia de trànsit de plàstic o de metall. Aquest instrument té un sol to però de gran volum. El instrument es fa servir per senyalar el inici o la finalització dels ritmes. 

Repenique (o repique): 

En les escoles de samba la seva presència és indispensable ja que és el instrument responsable de tots els talls i entrades del samba batucada i del samba enredo. És un instrument típicament solista d'un to agut.

Com es toca el repenique?

Hi ha dues tècniques emprades per a tocar-lo: al samba batucada es percudeix amb la baqueta de fusta amb una de les mans, mentre que l'altra mà toca la pell. En els grups de samba-reggae de Bahia es toca normalment amb una baqueta de niló a cada mà.

Construcció

El repinique consisteix en un tambor fet de metall o de fusta, generalment amb sis o vuit femelles d'afinació, que van d'un cèrcol a un altre. La seva grandària pot variar entre: 10"x12", 11 "x13" i 13 "x13". La pell sol ser de cabra però actualment s'utilitzen membranes de niló.

La timba: 

Encara a finals dels vuitanta la timba era un instrument insignificant en l'escena de la samba. No va ser fins quan Carlinhos Brown i els seus companys el van començar a utilitzar, i al mateix temps van usar el nom del tambor per el nom del seu grup: "Timbalada", que la timba va arribar a ser famós a nivell mundial i és utilitzat per tots els estils de samba. El so de la timba amb els seus tons aguts concisos i precisos i el seu so greu al mig recorda el djembé de l'Àfrica oriental.